← Torna a les reflexions

Vincles

Pertànyer sense deixar-te enrere

Formar part d’un vincle també pot deixar espai per a la teva manera de ser, les teves necessitats i la teva veu.

Espai Arrels · Una lectura amb calma

A vegades ens adaptem tant per sentir que encaixem que costa reconèixer què volem nosaltres. Callem una opinió, ajornem una necessitat o intentem no incomodar. No sempre ho fem conscientment. Potser, en algun moment, aquesta manera de relacionar-nos ens va ajudar a sentir-nos acceptades.

Mirar aquests gestos amb tendresa pot obrir una pregunta: hi ha espai per a mi dins d’aquest vincle? No cal respondre-la de seguida ni prendre una decisió precipitada. Podem començar observant quan ens sentim lliures per expressar-nos i quan ens fem petites per conservar el nostre lloc.

Recuperar la pròpia veu pot conviure amb l’afecte pels altres. A vegades comença amb una preferència senzilla, una conversa pendent o el reconeixement d’allò que necessitem. Pertànyer sense deixar-nos enrere és una possibilitat que podem explorar al nostre ritme, amb respecte per nosaltres i pels vincles que cuidem.

Parlem?